La regularització extraordinària no exigeix el padró: demanar-lo implica posar traves innecessàries al procés

● La Xarxa d’Entitats pel Padró recorda que si la regularització no requereix padró, tampoc ha de ser requisit en els tràmits previs

● Reconèixer la residència de les persones estrangeres ha de servir també perquè els ajuntaments garanteixin els seus drets

Barcelona, 29 d’abril de 2026. - El procés de regularització extraordinària de persones estrangeres torna a posar en evidència l’impacte de l’incompliment d’alguns ajuntaments
d’empadronar tothom que viu al seu municipi. Encara que el padró no és un requisit per accedir a la regularització, les denegacions i dificultats per empadronar-se agreugen la
situació de vulnerabilitat de moltes persones i afegeixen obstacles innecessaris a l’hora d’acreditar la seva residència i tramitar la regularització. 

El Reial Decret 316/2026 que regula el procés estableix de forma clara que la residència de cinc mesos a l’Estat espanyol es pot acreditar “mitjançant qualsevol prova vàlida en dret”, i
que fins i tot no caldrà el padró per posar les empremtes digitals quan es concedeixin les resolucions. Malgrat això, el fet que alguns ajuntaments i ens locals restringeixin la seva
atenció a les persones empadronades empitjora l’exclusió de veïns i veïnes que per la seva situació de vulnerabilitat residencial –entre altres— s’han vist privades de l’accés als drets que
els garantiria el registre padronal.

Des de la Xarxa d’Entitats pel Padró continuarem vetllant pel compliment de les obligacions i responsabilitats dels poders públics. El dret a la bona administració i sobretot la Llei de Serveis
Socials obliguen les administracions públiques a atendre a totes les persones que es troben en situació de necessitat personal bàsica, amb independència que estiguin o no
empadronades al municipi. Totes les persones han de ser ateses sense cap tipus de discriminació: els ajuntaments i ens locals han de facilitar l’empadronament al municipi on
resideix la persona, acceptant qualsevol prova que ho acrediti, així com també el certificat de vulnerabilitat requerit en una de les modalitats d’accés al procés de regularització.

La necessitat de recórrer als serveis socials per obtenir aquest certificat respon a la situació de vulnerabilitat de les persones afectades, i condicionar la regularització a l’emissió d’aquest
informe implica traslladar a col·lectius ja precaritzats una càrrega administrativa injusta i desproporcionada.

La Xarxa d’Entitats pel Padró, formada per una quinzena d’organitzacions i plataformes* que sumem al voltant de 500 entitats, reiterem la necessitat de comptar amb registres padronals
que reflecteixin la realitat als nostres pobles i ciutats. Només així podrem dimensionar els recursos i equipaments per donar resposta a les necessitats de la ciutadania i garantir l’accés
de tota la població a drets bàsics com la salut, l’educació i la protecció social.

La regularització de persones estrangeres que viuen a les nostres viles i ciutats és una oportunitat per garantir els seus drets i reconèixer la seva contribució a la societat plural i
diversa que construïm entre totes. Les entitats socials que treballen per la cohesió social i perquè totes les persones puguin desenvolupar-se plenament col·laboren també, amb els
recursos limitats de què disposen, en l’actual procés de regularització. La seva voluntat i vocació de servei ha de sumar amb l’obligació i responsabilitat que tenen les
administracions públiques, en primera instància, d’atendre tothom que ho requereix. 

Més informació i contactes de premsa: 

Estefania Bedmar (ECAS) - comunicacio@acciosocial.org - 690 37 20 19
Berta Camprubí (Fundació FICAT) - comunicacio@fundacioficat.org - 644 18 62 53